12.4.07

Activitats per Sant Jordi

Hola gent,

d'aquí poc serà la diada de Sant Jordi, el 23 d'abril. Aquest any cau en dilluns així que seria interessant treballar-ho a l'aula amb els nostres alumnes.

Algunes adreces web interessants podrien ser aquestes:


Altres activitats:

  • Escrit de contes, poemes, proses,...
  • Lectura d'un manifest davant de tots els alumnes de l'escola per inaugurar el dia de Sant Jordi
  • Representació de la llegenda
  • Representació d'altres obres literàries
  • Llegir la llegenda però canviant el rol dels personatges, és a dir, el drac era bo no volia menjar-se a ningú però Sant Jordi era molt dolent, etc.
  • Explicació de la llegenda a través de contes que hi ha molts en molts formats i diferents.
  • Parlar a l'aula sobre la importància de la lectura
  • Realitzar una rosa per les mares i un punt de llibre o un llibre pels pares
  • Amb ceràmica fer el dibuix d'una rosa, pintar-la i emmarcar-la per regalar-li a la mare (Això s'hauria de fer un parell de setmanes abans ja que la ceràmica s'ha d'escalfar al forn)
  • Fer una auca de la llegenda de Sant Jordi
  • Treballar un text o poesia d'algun autor català
  • Explicació de la llegenda de Sant Jordi però d'una altra cultura com per exemple aquesta:

LLEGENDA DE SERIDJE

Llegenda popular bubi de la part sud de l'illa de Bioko (Guinea Equatorial).Contada per Juan Mwateriobo Jhoni i transcrita per Juana Jhoni Lele, guineana de l'illa de Bioko.

Fa molt i molt de temps quan els galls tenien dents, vivia a l’aldea de Riasaka, una família a la qual Rupe (el creador del món) va donar un únic fill, a qui van posar el nom de Seridje.

A Riasaka hi havia el costum d’oferir, des de l’inici dels temps, una donzella per fer callar la ira d’un mal esperit, que una vegada cada rëa rive (mala lluna) es presentava a l’aldea en forma d'eñukuñuku (boa), i ho arrasava tot sense deixar pedra sobre pedra.

En vista d’això els habitants del poble van decidir buscar la manera d’evitar que es presentés a l’aldea, i com a solució van arribar a l’acord d’oferir-li, uns dies abans del rëa rive, la seva víctima, que s’escollia entre les més belles de l’aldea.

Va passar que, una nit, quan Seridje anava al darrera d’un ëpaha (porc espí), perquè era molt afeccionat a la cacera nocturna, va escoltar uns gemecs tant desoladors que no va perdre un segon per comprovar el seu per què, cosa que li va costar bastant perquè tot es desenvolupava en l’encreuament dels vijururu vivë (encreuament d’energies negatives).

Un cop que va obtenir el seu objectiu, per un moment va quedar cegat per la bellesa que veia lligada davant seu. Va sospirar vint-i-una vegades (el 21 és un número molt significatiu de la tradició bubI), tot repetint-se:

-"És ella!, és ella! Wewe" (bella).

Un cop tranquil·litzat, es va dirigir a ella i li va preguntar:

-"Què fas aquí i d’aquesta manera?".

Ella li va respondre:

- "Compleixo el meu destí, el del meu poble".

- "Quin és aquest destí tan vil que et té lligada en aquest arbre? Explica-m’ho ràpidament!".


Una vegada posat al corrent dels fets, va pensar que no seria correcte alliberar una donzella del seu cruel destí, sinó alliberar Wewe i a totes les que d’ara endavant estarien condemnades a seguir el mateix destí. Però, mentre estava amb aquestes cavil·lacions, va sentir bufar un vent tan fort que no podia ser igualat ni per 10.000 huracans tots junts, va veure com passaven sobre el seu cap unes pedres alades, i sota els seus peus la terra cruixia, i els rius i els mars es disputaven el terreny lliure, els animals es paral·lelitzaven i la natura gemia. Però el valerós Seridje, tanta era la ràbia i el coratge que l’animaven, que no va dubtar ni per un instant a canviar de propòsit, mentre es repetia:

- "Ha de desaparèixer perquè Riasaka i les seves belleses trobin la pau".

I treient la seva möchica (llança amb la punta esmolada) del sarró, li va clavar un cop tan fort, que Eñukuñuku va estirar la pota, i el vent el va escombrar per sempre més de la Terra. I, es diu que d’ell mai més se’n va saber res. I a Riasaka viuen feliços els descendents de Seridje i Wewe. En el lloc en què va caure Eñukuñuku va brotar un llac que tu pots visitar quan vagis a Mööka, si passes per Riasaka.

  • Fer amb fang el drac, Sant Jordi, la princesa, la rosa, el llibre...
  • Fer collage amb motiu de la diada
  • Aprofitar per visitar la biblioteca del barri
  • Jocs Florals
  • Berenada tota l'escola
  • Podem treballar algun aspecte de l'Edat Mitjana ja que era l'època dels cavallers. També trobem aquesta pàgina (en castellà) que ens explica el món dels cavallers.

http://nea.educastur.princast.es/caballeros/index.htm

  • Representació de diferents personatges
  • Explicar contes tradicionals però canviant aspectes dels protagonistes, per exemple (aquest el vam fer una amiga meva i jo a la uni):

ELS TRES PORQUETS

En el cor del bosc vivien tres porquets que eren cosins. El llop sempre anava perseguint-los per menjar-se'ls. Per escapar del llop, els tres porquets decidiren fer-se un castell. El més petit va fer-se un castell de paper, per acabar abans i poder anar-se'n a jugar. El mitjà va construir un castell de fusta . Al veure que el seu germà petit havia acabat ja, s'afanyà per anar-se'n a jugar amb ell.


I el més gran treballava en el seu castell de ceràmica.


- Ja veureu que farà el llop amb les vostres cases - va renyar als seus germans mentre aquests s'ho passaven la mar de bé.


El llop va sortir darrere el porquet petit i el perseguí. El porquet va córrer i córrer fins a la seva caseta de palla, el llop s'aturà i va començar a cantar i cantarcremar-se.
fins que la caseta de palla va


El llop llavors perseguí al porquet petit pel bosc, que corregué a refugiar-se a casa del seu germà mitjà. Però el llop començà ballar i ballar però la caseta de fusta no va caure. Els dos porquets van sortir disparats d'allà.


Gairebé sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, van arribar a casa del germà gran.
Els tres entraren i tancaren bé totes les portes i finestres. El llop bufà i bufà, però la casa no queia. En veure que no queia va començar a donar puntades de peu a la casa, però la casa aguantava.

Cansat i sense forces el llop va començar a donar voltes a la casa, buscant algun lloc per on entrar. Amb un ascensor va pujar fins al teulat, per colar-se pel balcó. Però el porquet gran va posar al foc una olla amb aigua. El llop golafre va davallar per l'interior de la xemeneia, i va caure sobre una piscina i es va banyar una bona estona amb els tres porquets.


Va fugir d'allà amb uns terribles udols que es sentiren per tot el bosc, i es diu que mai mai més va voler menjar porquets.

Els alumnes haurien d'anar dient què és allò que ha canviat i intentar ells fer el mateix però amb altres contes.

Podeu fer aquest dia tantes activitats com volgueu sempre que tinguin una temàtica lligada amb aquesta diada.

Espero que pogueu treure alguna cosa de profit d'aquesta entrada. A veure si deixeu algun comentari i aporteu també idees, d'acord?

Fins aviat!

ANA

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola! No és el que estava buscant, però he arribat aquí i m'ha semblat tot molt interessant.
Salutacions.

Ana dijo...

M'alegro que t'hagi agradat.
La veritat és que tinc el bloc una miqueta abandonat.
A veure si em poso una miqueta les piles i començo a publicar més cosetes!!